Les citacions que hi ha a continuació han estat extretes de les intervencions
de la Marta al llarg de l’obra:
«Ara ho veig, ara, lo desgraciada que sóc!» (acte I, escena IV).
«[…] si no sóc ningú, jo» (acte I, escena IV).
«[…] em van agafar com a una bèstia, i com una bèstia m’han criat» (acte I,
escena IV).
«Que en dec ser de dolenta jo! Dolenta d’aquí ben endintre (per son cap).
Perquè si no ho fos tant, de dolenta, tindria més esperit, jo, i ja fa temps que
hauria fugit d’aquesta casa, o m’hauria tirat pel xuclador de la resclosa. I no
m’hi tiraré ni avui mateix; i fins m’hi casaré amb aquest home» (acte I, escena
IV).
«Que no puc més, preneu-me d’una vegada, mare meva» (acte II, escena IV).
«No en teniu, no, de cor! I tots aneu contra de mi perquè em veieu tan sola»
(acte II, escena IV).
«No he nascut, no, de la terra, i després de la pluja, com una bestiola
fastigosa, encara que la gent de per aquí ho diga» (acte II, escena IV).
«Que podia fer jo? Fugir? Cap a on? Si no podia! Matar-me? Si el matar-se és
pecat; i fa tanta por el morir-se, i jo era tan nena! I es neix per viure i no per
morir de seguida!» (acte II, escena IV).
«Desgraciada no, que he sigut la dona més dolenta del món, perquè an ell l’he
cregut tot, pobra de mi, fins per enganyar a aquest home» (acte II, escena
IV).
«Perquè ara sí que sóc forta! I sabeu per què ho sóc, de forta? Perquè abans,
me girés d’allà a on volgués, no trobava ningú per sostenir-me sinó el
Sebastià, per la meva desgràcia. I ara tinc el Manelic que em dóna coratge
perquè encara que no em vulga, jo m’hi sostinc, en ell... jo em deia que aquell
home era el meu marit, cosa meva, meva, que, pobreta de mi, encara no
havia tingut res que fos meu a la terra!» (acte II, escena IV).
«Vui que em castigui! I m’arrossegui per terra! I que em tracti com a una cosa
seva! Manelic!» (acte II, escena VIII).
«No era ningú jo! Que era sense voluntat, i obeïa! i ni t’havia mirat mai! Ni
t’estimava! Ni sabia què era tenir voluntat per un altre!» (acte II, escena VIII).
«(Per aturar en Manelic) Sí, sí; amb el que jo estimo!... Que t’he enganyat a
tu!... I sóc tota de l’altre!... i de tu no sóc, no ho sóc!» (acte II, escena VIII).
«Mata’m! Mata’m! A que no em mates!» (acte II, escena VIII).
«Si és que jo no puc viure d’aquesta manera!... que he sigut amb tu la dona
més dolenta del món; i això no ho puc desfer!... Ni el passat de la meva vida
tampoc... Vine, vine; que en tant que volia viure no he tingut coratge per dirte
el que he fet jo i el que he consentit, i ara que em vas a matar, ara t’ho diré
tot, ara» (acte II, escena VIII).
«M’han tractat com a una pedra dels camins, que es fa anar amb els peus
perquè rodoli! Mata’m! Mata’m!» (acte II, escena VIII).
«Si lo que vui jo és anar-me’n amb ell, amb lo meu marit, amunt, sempre
muntanyes amunt, fins allà a on no trobem gent que se’n riga de nosaltres! si
encara en trobéssim, i si fins arribessin les rialles al cim de la més alta de les
muntanyes, i si encara algú hi pugés d’ací baix a riure-se’n d’un home perquè
ha perdonat a una dona empenedida que vol tornar a ser honrada, ens en
aniríem encara més amunt, més, que jo l’estimo, i allà a on és Déu no se’n
riurien, no, dels que estimen i perdonen» (acte III, escena VI).
«Ai, Nuri, que m’estic morint d’angúnia aquí dintre!... que jo vui sortir
d’aquesta casa per anar-me’n a on és el Manelic» (acte III, escena VII).
«[...] me l’estimo [en Manelic], me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota
la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo!... Si és lo únic que
puc dir en aquest món sense que me’n dongui vergonya!» (acte III, escena
IX).
«La Marta... no és res la Marta; mes la dona del Manelic ho és tot, perquè és
la seva dona» (acte III, escena IX).
«A trossos m’hi duràs: viva no, ni arrossegant-me!» (acte III, escena IX).
Discutiu els aspectes següents:
a) Quins temes es repeteixen a les intervencions? Subratlleu paraules clau
(mort, solitud, etc.)
b) Quina imatge es pot formar de la Marta l’espectador amb aquestes
intervencions? Com evoluciona el personatge al llarg dels tres actes?
c) Quin pot ser el fragment més representatiu (paraula d’autor) per a un
hipotètic programa de mà?
Xocolate, xocolata, xocolat
Fa 1 mes
Jo he agafat fragments que m'han cridat l'atenció i els he comentat a la meva manera en lloc de respondre les preguntes:
ResponElimina«No en teniu, no, de cor! I tots aneu contra de mi perquè em veieu tan sola»
- És veritat, que moltes vegades ataquem a la gent que veiem sola, perquè la gent que té suport i gent que l'estima, sabem que no els hi afectarà. Perquè mentre siguis feliç, no penses en els teus enemics. Tan sols quan estàs sol.
«Perquè ara sí que sóc forta! I sabeu per què ho sóc, de forta? Perquè abans,
me girés d’allà a on volgués, no trobava ningú per sostenir-me sinó el
Sebastià, per la meva desgràcia. I ara tinc el Manelic que em dóna coratge
perquè encara que no em vulga, jo m’hi sostinc, en ell... jo em deia que aquell
home era el meu marit, cosa meva, meva, que, pobreta de mi, encara no
havia tingut res que fos meu a la terra!»
- Aquest fragment recorda que moltes vegades necessitam que ens estirin, i estirar als demés, per poder ser feliços. I no en som conscients fins que trobem aquella persona que ens estira al mateix temps que l'estirem nosaltres.
«Vui que em castigui! I m’arrossegui per terra! I que em tracti com a una cosa
seva! Manelic!»
- La veritat és que a vegades necessitem discutir amb aquella persona que estimem per adonar-nos que podem suportar fins i tot els mals moments, i parlar-ne. I sentir que pertanyem a alguna cosa especial.
«No era ningú jo! Que era sense voluntat, i obeïa! i ni t’havia mirat mai! Ni
t’estimava! Ni sabia què era tenir voluntat per un altre!»
- Això ens fa reflexionar de que a vegades ens acostumem a "estimar" algú però fins que no estimem de debò a algú no ens n'adonem que aquella manera d'estimar, no era l'adequada. Perquè estimar no és sinònim de subordinar; sino de llibertat.
«La Marta... no és res la Marta; mes la dona del Manelic ho és tot, perquè és
la seva dona»
- Això ens explica que quan estimes algú, et sents especial per estimar aquella persona i et sents important, perquè el que som en sí no podem decidir-ho, però si com actuar i què fer. Per això, és més important el que aconseguim que no el ens donen fet, per això Marta dona més importància a ser la dona del Manelic, que ha aconseguit que l'estimi, que no al fet de ser simplement la Marta. Perquè, al cap i a la fi, l'objectiu per ser millors persones és intentar controlar els nostres actes, i millorar, i no limitar-nos a dir "sóc així" sense intentar millorar, perquè sempre es pot millorar.
Em sembla molt encertat tot el que dius. Sobretot pel que suposa, dins la trama de l'obra, el fet de considerar la Marta (la de Terra Bixa) com un objecte de desig per part de Manelic i per part de Sebastià. I veure com també ella se sent com un objecte que ha de ser propietat d'algú. Caldrà veure com s'arriba al final de tot aquest entrellat....
ResponEliminaMolt bé