Dossier Terra Baixa

Dossier Terra Baixa

Comenta aquest vídeo relacionat amb una versió recent de Terra Baixa

Terra Baixa 3

Fes una descripció, basada en fragments del text, de Sebastià.

Terra Baixa 2

Les citacions que hi ha a continuació han estat extretes de les intervencions
de la Marta al llarg de l’obra:
«Ara ho veig, ara, lo desgraciada que sóc!» (acte I, escena IV).
«[…] si no sóc ningú, jo» (acte I, escena IV).
«[…] em van agafar com a una bèstia, i com una bèstia m’han criat» (acte I,
escena IV).
«Que en dec ser de dolenta jo! Dolenta d’aquí ben endintre (per son cap).
Perquè si no ho fos tant, de dolenta, tindria més esperit, jo, i ja fa temps que
hauria fugit d’aquesta casa, o m’hauria tirat pel xuclador de la resclosa. I no
m’hi tiraré ni avui mateix; i fins m’hi casaré amb aquest home» (acte I, escena
IV).
«Que no puc més, preneu-me d’una vegada, mare meva» (acte II, escena IV).
«No en teniu, no, de cor! I tots aneu contra de mi perquè em veieu tan sola»
(acte II, escena IV).
«No he nascut, no, de la terra, i després de la pluja, com una bestiola
fastigosa, encara que la gent de per aquí ho diga» (acte II, escena IV).
«Que podia fer jo? Fugir? Cap a on? Si no podia! Matar-me? Si el matar-se és
pecat; i fa tanta por el morir-se, i jo era tan nena! I es neix per viure i no per
morir de seguida!» (acte II, escena IV).
«Desgraciada no, que he sigut la dona més dolenta del món, perquè an ell l’he
cregut tot, pobra de mi, fins per enganyar a aquest home» (acte II, escena
IV).
«Perquè ara sí que sóc forta! I sabeu per què ho sóc, de forta? Perquè abans,
me girés d’allà a on volgués, no trobava ningú per sostenir-me sinó el
Sebastià, per la meva desgràcia. I ara tinc el Manelic que em dóna coratge
perquè encara que no em vulga, jo m’hi sostinc, en ell... jo em deia que aquell
home era el meu marit, cosa meva, meva, que, pobreta de mi, encara no
havia tingut res que fos meu a la terra!» (acte II, escena IV).
«Vui que em castigui! I m’arrossegui per terra! I que em tracti com a una cosa
seva! Manelic!» (acte II, escena VIII).
«No era ningú jo! Que era sense voluntat, i obeïa! i ni t’havia mirat mai! Ni
t’estimava! Ni sabia què era tenir voluntat per un altre!» (acte II, escena VIII).
«(Per aturar en Manelic) Sí, sí; amb el que jo estimo!... Que t’he enganyat a
tu!... I sóc tota de l’altre!... i de tu no sóc, no ho sóc!» (acte II, escena VIII).
«Mata’m! Mata’m! A que no em mates!» (acte II, escena VIII).
«Si és que jo no puc viure d’aquesta manera!... que he sigut amb tu la dona
més dolenta del món; i això no ho puc desfer!... Ni el passat de la meva vida
tampoc... Vine, vine; que en tant que volia viure no he tingut coratge per dirte
el que he fet jo i el que he consentit, i ara que em vas a matar, ara t’ho diré
tot, ara» (acte II, escena VIII).
«M’han tractat com a una pedra dels camins, que es fa anar amb els peus
perquè rodoli! Mata’m! Mata’m!» (acte II, escena VIII).
«Si lo que vui jo és anar-me’n amb ell, amb lo meu marit, amunt, sempre
muntanyes amunt, fins allà a on no trobem gent que se’n riga de nosaltres! si
encara en trobéssim, i si fins arribessin les rialles al cim de la més alta de les
muntanyes, i si encara algú hi pugés d’ací baix a riure-se’n d’un home perquè
ha perdonat a una dona empenedida que vol tornar a ser honrada, ens en
aniríem encara més amunt, més, que jo l’estimo, i allà a on és Déu no se’n
riurien, no, dels que estimen i perdonen» (acte III, escena VI).
«Ai, Nuri, que m’estic morint d’angúnia aquí dintre!... que jo vui sortir
d’aquesta casa per anar-me’n a on és el Manelic» (acte III, escena VII).
«[...] me l’estimo [en Manelic], me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota
la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo!... Si és lo únic que
puc dir en aquest món sense que me’n dongui vergonya!» (acte III, escena
IX).
«La Marta... no és res la Marta; mes la dona del Manelic ho és tot, perquè és
la seva dona» (acte III, escena IX).
«A trossos m’hi duràs: viva no, ni arrossegant-me!» (acte III, escena IX).
Discutiu els aspectes següents:
a) Quins temes es repeteixen a les intervencions? Subratlleu paraules clau
(mort, solitud, etc.)
b) Quina imatge es pot formar de la Marta l’espectador amb aquestes
intervencions? Com evoluciona el personatge al llarg dels tres actes?
c) Quin pot ser el fragment més representatiu (paraula d’autor) per a un
hipotètic programa de mà?

Terra Baixa 1

A continuació trobareu una sèrie de comentaris que fan els personatges de
l’obra referint-se a Manelic, llistats per ordre d’aparició:
NURI: […] un pastor que és de molt lluny, molt lluny (acte I, escena II).
JOSEP: [...] un marit que fos ben bèstia, i més bèstia que tots los de per aquí
(acte I, escena III).
JOSEP: [...] un minyó que és pastor, i que no s’havia mogut mai de la vora dels
moltons allà pels camins de les Punxales (acte I, escena III).
JOSEP: […] un tros de pa (acte I, escena III).
JOSEP: […] aquell beneit de pastor (acte I, escena II).
JOSEP: […] afigureu’s-e si és rucàs el Manelic... que amb prou feines ha vist
quatre persones en sa vida, i encara mascles, que de dones... potser ni la
ferum n’ha sentit de les dones (acte I, escena III).
PEPA: [...] jo he sentit a dir que és un totxorrot (acte I, escena V).
ANTÒNIA: […] un babau (acte I, escena V).
TOMÀS: És un àngel de Déu: tot bondat. I amb un cor! (acte I, escena V).
TOMÀS: Això sí, també té el seu geniot, també; que un dia de poc no mata un
home (acte I, escena V).
NURI: […] jo em penso que deu ser més bonic (acte I, escena V).
TOMÀS: [...] me’l trobo encara dintre la jaça voltat de bens i cantant, l’home...
S’ha posat a saltar com... com un daixonses; perquè està enamorat! (acte I,
escena V).
TOMÀS: […] ell m’ha dit que tot lo dia se’l passa enraonant amb la Marta! (les
dones no ho entenen). Sí, sí: per fer-s’hi. Ca! Si té una cabrota que tot lo dia
la crida: “Marta, ací! Marta, allà” (acte I, escena V).
XEIXA: Que si el Manelic és un ximple, com diuen, no es té de casar amb la
Marta; i si no ho és, menos (acte I, escena V).
MARTA: [...] un home prou rebaixat, que, sent jo com sóc, i ell sabent-ho, em
vulga encara el poca vergonya (acte I, escena VIII).
MARTA: […] un mal home (acte I, escena XII).
NURI: […] dolentot (acte II, escena II).
NURI: […] ell és l’home, i mira’t, ell mana (acte II, escena II).
MARTA: Cada nit va a ajeure’s davant la porta del meu quarto... i sanglota...
sanglota! (acte II, escena III).
PEPA: […] s’ha tornat tan eixut que sembla un altre (acte II, escena V).
MARTA: […] tens por de mi! covard! (acte II, escena VIII).
MARTA: Que ja es veu que t’has venut per diners (acte II, escena VIII).
PERRUCA: […] minyó (acte III, escena I).
JOSEP: Que el Manelic és valent (acte III, escena III).
SEBASTIÀ: Un bestiota i un pillastre (acte III, escena III).
NURI: […] ànima en pena (acte III, escena V).
Contesteu les preguntes següents:
a) Quina idea donen aquests qualificatius del personatge?
b) A partir d’aquests comentaris, es detecta una evolució del personatge?
c) Escolliu els cinc qualificatius més representatius i classifiqueu-los per ordre
d’importància.
d) Classifiqueu tots els qualificatius segons si els considereu positius o
negatius.
e) Classifiqueu ara els qualificatius positius d’acord amb un criteri actual: què
es considera més important avui?

EXEMPLE DE COMENTARI CRÍTIC

Ganes de buscar-se-la
Pere Calders

- Vinc cobrar el gas –digué el cobrador.
- No tenim gas –respongué la senyora.
- Doncs que sigui l’electricitat –insistí el funcionari.
- No tenim electricitat.
- I què me’n diu de l’aigua?
- No tenim aigua.
- En aquest cas, si em fa el favor, la violaré, que és una cosa que sempre ve de gust.


Aquest breu conte conté moltes de les característiques essencials de la literatura de Pere Calders. La brevetat és la primera cosa que copsem: en un mínim espai, construeix tota una història. Calders és concís, com ho és tota la narrativa dels escriptors fills dels corrents d’entreguerra. La realitat, tot i ser ben simple, ha passat pel sedàs de l’intel•lectual de l’autor, el qual ha substituït qualsevol tragèdia per l’humor. La realitat aquí és una petitesa, una anècdota, un acudit, en definitiva, que juga amb la sorpresa, fórmula que l’autor ha anat conreant sistemàticament en la seva narrativa curta. Calders parteix d’una situació real, tot i que el resultat final sigui un estirabot que genera el somrís o la riallada. El punt de partida és un tema de la vida concreta; l’estil que adopta el tradueix en una narració singular i original.

El diàleg reproduït és domèstic, quotidià i conegut per tothom. No importen els personatges en la seva definició física o psicològica –no hi ha cap descripció- perquè són identificats fàcilment i el que importa és el fet precís, no l’exercici literari superflu. El funcionari/cobrador és un de tants milers com n’hi ha (o n’hi havia, si comptem amb la informatització bancària actual), i una senyora –no se centra en una categoria mínima, per exemple mestressa de casa- pot ésser qualsevol dels lectors o algú ben identificable. El funcionari pesat vol cobrar: la rutina del treball, l’ànsia del servei estricte d’obtenció de diners. El diàleg, natural en la seva evolució, seguint un to col•loquial que respecta totalment la norma, de cop i volta es tranca amb l’estirabot final. No hi ha cap tragèdia, la petició de la violació desdramatitzada és el desenllaç de l’acudit. La realitat quotidiana s’ha capgirat cap a l’absurd. La lògica racional ha esdevingut irracional.

On rau l’absurd? En un primer nivell, en la solució del diàleg. L’acte delictiu és un requeriment espontani i sense cap tragèdia. En un segon nivell, en l’estil despullat i concís, que no permet l’escapisme cap als detalls gratuïts. Les frases, simples i amb un ritme repetit i, alhora, ràpid, se centren en el requeriment verbal (cobrar) i el de l’objectiu requerit (gas, aigua, electricitat) fins esgotar la llista amb un acte que no pertany al mateix camp –cobrar + objecte passa a convertir-se en una altra forma verbal, violar, amb totes les connotacions que pugui generar, tot i que estan limitades pel to.

Però el tercer nivell d’absurditat és més profund. L’estirabot és, en definitiva, l’únic resultat possible per a un diàleg impossible. No hi ha cap desconcordança temporal. El paper de funcionari equival a una societat moderna de consum. L’absurditat rau, per tant, en les respostes negatives de la senyora, mentre que la sentència del cobrador no és, sinó, el justo resultat per a la situació absurda. El títol, en aquest cas. És significatiu: ganes de buscar-se-la. La senyora ha forçat la situació i l’absurditat; el funcionari no fa més que formular-la lingüísticament. L’últim requeriment, reforçat per la urbanitat i els bons costums (si em fa el favor –així com el nom de senyora per identificar la protagonista-) i el toc hedonista (que sempre ve de gust), és l’estirabot exacte i lúcid que pot tancar l’estirabot anterior de les negatives constants. Així, el funcionari, el tocat i antipàtic a primer cop d’ull, esdevé el personatge bo. Eficàcia i sentit de l’humor el caracteritzen davant el laconisme insistent de la dona.

No hi ha, formalment, cap ruptura, la tècnica objectivista de presentar-nos la situació per ella mateixa, sense la intervenció del narrador, li dóna un caràcter autònom fora d’unes coordenades concretes espai-temps, un caràcter obert que permet la universalització d’una anècdota datada en la societat contemporània. La realitat quotidiana, absurda per ella mateixa, com sempre ha insistit Calders en parlar de la seva obra, ens és reflectida des d’una òptica inesperada (la reacció del funcionari) i això li permet aconseguir el conte-sorpresa, enriquida l’anècdota pel comportament inèdit dels seus personatges que fan que derivi cap a l’esperpent divertit. La dosi d’humor intel•lectual, que distorsiona la realitat, fa, a la vegada, que aquesta se’ns presenti versemblant i creïble i que l’acudit breu acusi la moralina de l’autor de fer-nos reflexionar sobre la poca lògica humana en els seus actes més senzills.

Comentari de textos literaris
Diversos autors
Editorial Columna, Barcelona

RECOMANCACIONS PER AL COMENTARI DE TEXT

1. Resum
Operació de reducció d’un text, sense perdre’n informació. Ha de contenir les idees principals del text.

Què cal evitar?
• Les informacions i les idees inexistents
• L’expressió d’opinions o comentaris personals
• L’ús de fórmules com segons l’autor, el text diu...
• La còpia de frases
• La realització d’un text telegràfic
• Un redactat incoherent i mal cohesionat




2. Comentari crític
Cal haver fet un bon resum per haver localitzat clarament la idea central exposada.
Ha de tenir la forma d’una redacció (200 paraules més o menys) i ha d’incorporar tres aspectes fonamentals:
a. determinació de la idea principal
b. valoració dels arguments utilitzats per l’autor
c. exposició de l’opinió pròpia sobre el tema

Què cal evitar?
• L’ús d’opinions com no hi estic d’acord, interessant... S’ha d’argumentar, raonar allò que pensau
• L’elaboració d’un resum
• Un redactat incoherent i mal cohesionat

A veure què us semblen aquests dos vídeos. El primer ja us l'havia comentat a classe i el segon ens fa veure com pot evolucionar la tecnologia de cara al futur, què us sembla?

Comentari crític

D'entrada, la feina del comentari crític pot semblar molt senzilla. Opinar sembla a l'abast de tothom. Però fer-ho correctament, valorant les idees exposades en un text i argumentant unes posicions pròpies davant de la qüestió plantejada, no és tan fàcil. Demana organitzar-se i seguir uns passos determinats.

En primer lloc, cal que facis un bon resum -i, per tant, una bona lectura-, perquè així hauràs localitzat clarament la idea central exposada.
També cal que moderis la tendència a dir-hi la teva de manera precipitada. Per a la realització d'aquest tipus de comentari has de defensar les teves opinions sobre la qüestió central plantejada, però alhora no t'oblidis de valorar el procés que segueix l'autor del text per expressar les seves idees. Seria una equivocació endinsar-te en una explicació de les posicions pròpies i que, després, t'adonassis que no has comentat gens la presentació que ha fet l'autor dels seus arguments. Per tant, has d'opinar, però també has de veure i considerar com ho fa l'articulista.

A l'hora de posar-te a escriure no oblidis que el comentari crític ha de tenir la forma d'una redacció d'unes 200 paraules i ha d'incorporar tres aspectes fonamentals:
a.Determinació de la idea principal.
b.Valoració dels arguments utilitzats per l'autor en la presentació de la idea principal. Normalment els textos plantejats solen incloure: un punt de partida amb dades bàsicament informatives, un raonament amb una estructura lògica i amb recursos que faciliten l'atenció i l'interès del lector, i unes conseqüències o elements conclusius que es desprenen de les idees exposades.
c.Exposició de l'opinió pròpia sobre el tema. Aquí pots puntualitzar o matisar les idees de l'autor del text o discutir-les d'una manera absoluta. Ara bé, sempre fent afirmacions argumentades, explicant-te amb raons que intenten provar i exemplificar allò que defenses, organitzades i equilibrades.

Charles Baudelaire, L'Albatros

Sembla que aquest poema fou escrit per l'autor recordant el viatge que havia fet a l'illa Maurice l'any 1841. Apareix el tema del "poeta maleït", empeltat amb la idea del poeta com a "dandy" o ésser singular. Assenyala on apareix aquesta idea i explica-la.


L'Albatros

Sovint, per divertir-se, les tripulacions
capturen els albatros, ocells grans de l'oceà,
que, companys indolents, segueixen el viatge
del vaixell que s'esmuny sobre severs abismes.

Un cop els han deixat jaient damunt la fusta,
els prínceps de l'atzur, maldestres i porucs,
arroseguen feixucs les seves ales blanques
per sobre la coberta, com si es tractés de rems.

Viatger que volava... ara maldestre i indolent!
Tan bell fa poc... ara ridícul, repugnant!
Un li remena el bec amb una pipa curta,
l'altre es fa el coix i imita l'esguerrat!

El Poeta és semblant a aquest príncep dels núvols
que coneix la tempesta i es mofa de l'arquer;
exiliat per terra, enmig de les xiulades,
les ales de gegant no el deixen caminar.

Charles Baudelaire, Les flors del mal
(Traducció del francès de Jordi Llovet)